Atila
| Atila | |||
|---|---|---|---|
|
| |||
435 - 453 ← Rugila (en) | |||
| Vida | |||
| Nacimientu | [1] | ||
| Nacionalidá |
[[Hunnic Empire (en) | ||
| Muerte | Panonia, 453[2] | ||
| Causa de la muerte |
valor desconocíu choking (en) | ||
| Familia | |||
| Padre | Mundzuk | ||
| Casáu con |
Kreka (en) Ildico Eskam's daughter (en) | ||
| Fíos/es | |||
| Hermanos/es | Bleda | ||
| Oficiu | |||
| Oficiu | xefe tribal | ||
| Serviciu militar | |||
| Lluchó en |
Battle of the Maureaco Fields (en) | ||
Atila (llanures danubianes, c. 395 - Valle de Tisza, 453) foi'l postreru y más poderosu caudiellu de los hunos, tribu procedente probablemente d'Asia, magar que los oríxenes exautos desconócense.
Atila gobernó'l mayor imperiu européu del so tiempu, dende'l 434 hasta la so muerte en 453. Conocíu n'Occidente como L'azote de Dios. Les sos posesiones estendíense dende la Europa Central hasta'l mar Negru, y dende el ríu Danubiu hasta'l mar Bálticu. Mientres el so reináu, foi ún de los más xabaces enemigos del Imperiu romanu, que nesta etapa final del mesmu taba dixebráu en dos: L'Imperiu Oriental con capital en Constantinopla, güei Istambul, y l'Imperiu Occidental, con capital en Roma y más tarde en Rávena. Invadió dos vegaes los Balcanes, tuvo a piques de tomar la ciudá de Roma y llegó a sitiar Constantinopla. Coló al traviés de Francia y llegó inclusive a Orleans, hasta que'l xeneral romanu Aeciu obligólu a recular na batalla de los Campos Cataláunicos nel 451 (Châlons-en-Champagne). Llogró faer fuxir al emperador d'Occidente Valentinianu III de la so capital, Rávena, nel 452.
L'imperiu de los hunos esgoncióse y estinguióse tres la muerte d'Atila. Los hunos foron un pueblu nómada de cazadores y ganaderos de los que nun se caltienen rexistros escritos propios, polo que los datos que conocemos provienen sobremanera de fontes romanes. Con too y con eso, Atila convirtióse nuna figura llexendaria de la historia d'Europa, y en gran parte de la Europa Occidental recuérdase-y como'l paradigma de la crueldá, la destrucción y la rampiña. Dellos historiadores, sicasí, retrátenlu como un rei grande y noble, y trés sagues escandinaves inclúyenlu ente los sos personaxes principales.
Referencies
- ↑ Afirmao en: Great Russian Encyclopaedia (digital version). Great Russian Encyclopedia Online ID (2017): 1839777. Data de consulta: 8 marzu 2022. Editorial: The Great Russian Encyclopedia. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1r abril 2016.
- ↑ Otto Seeck (1896). «Attila (Pauly-Wissowa)» (n'alemán). Pauly-Wissowa vol. II,2.
- ↑ Afirmao en: Cassell's Dictionary of Norse Myth & Legend (2002 edition). Páxina: 40. Editorial: Cassell & Co. Data d'espublización: 2002.
Enllaces esternos
- «Atila». en Find a Grave. (n'inglés)
- Obres d'Atila nel Proyeutu Gutenberg
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.