Beniparrell
|
| |||
| |||
| Alministración | |||
| País | |||
| Autonomía | |||
| Provincia | |||
| Comarques | Güerta Sur | ||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
| Mayor of Beniparrell (en) | Salvador Masaroca Delhom | ||
| Nome oficial | Beniparrell (ca)[1] | ||
| Códigu postal |
46469 | ||
| Xeografía | |||
| Coordenaes | 39°22′50″N 0°24′41″W / 39.380555555556°N 0.41138888888889°O | ||
|
| |||
| Superficie | 4 km² | ||
| Altitú | 20 m | ||
| Llenda con | Albal, Alcàsser y Silla | ||
| Demografía | |||
| Población |
2108 hab. (2025) - 982 homes (2019) - 970 muyeres (2019) | ||
| Porcentaxe | 100% de Güerta Sur | ||
| Densidá | 527 hab/km² | ||
| beniparrell.es | |||
Beniparrell ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia y a la comarca de la Huerta Sur.
Xeografía
Asitiáu na zona de transición de la Güerta de Valencia a la Ribera del Júcar. La superficie del términu ye llana. Drena el términu'l ribayu de Picasent.
El clima ye mediterraneu; prodúcense agües na seronda y primavera.
Llocalidaes estremeres
El términu municipal de Beniparrell parte coles llocalidaes d'Albal, Alcàsser y Silla toes elles de la provincia de Valencia.
Historia
Nos sos oríxenes Beniparrell yera una alquería musulmana, pero una vegada conquistáu'l Reinu de Valencia, pasó a manes d'Arnau de Romanina n'agradecimientu polos servicios emprestaos. Arnau sería señor del pueblu hasta'l 1297 cuando se vendió al conventu de Portaceli, por unes 44.000 llibres. Más tarde, el 1314 foi mercáu por un ciudadanu de Valencia. Dempués de dellos cambeos de propietariu más, finalmente volvió al llinaxe de los Romanín.
Nos últimos años del sieglu XIV, convertir nuna propiedá de la familia Escrivà los cualos convirtiéronse en barones de Beniparrell. En 1600 vendiéronse unos terrenes a los monxos carmelites por que construyeren un conventu. Y foi alredor d'ésti onde empezó a establecese la población. Mientres les desamortizaciomes del sieglu XIX el conventu pasó a manes privaes, de nuevu al barón.
Alredor de 1850, Beniparrell construyó'l so propiu conceyu anque dempués pasaría a formar parte d'Albal mientres un tiempu, hasta que de nuevu establecióse como una ciudá independiente por dictame de la reina rexente [[María Cristina d'Habsburgu-Lorena|María Cristina]] (1892). A partir d'esti momentu la hestoria del pueblu foi amestada a la del país. Poro, los representantes fueron escoyíos a deu hasta la llegada de la democracia, y con ella de les primeres eleiciones municipales con sufraxu universal.
Alministración y política
| Llexislatura | Nome | Partíu |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Severino Casañ Planells | |
| 1983-1987 | Severino Casañ Planells | |
| 1987-1991 | Severino Casañ Planells | |
| 1991-1995 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1995-1999 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1999-2003 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 2003-2007 | Lucinda Daviu Martí | |
| 2007-2011 | Vicente José Hernandis Mariña | GIB |
| 2011-2015 | Vicente José Hernandis Mariña | |
| 2015-2019 | Salvador Masaroca | |
| 2019-2023 | n/d | n/d |
| 2023- | n/d | n/d |
Demografía
Tien una población de 2108 habitantes (2025)[2][3].
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 503 | 581 | 683 | 748 | 819 | 901 | 1.016 | 1.044 | 1.321 | 1.366 | 1.611 | 1.808 | 1.810 | 1.896 | 1.955 | 1.980 |
Economía
Tolos cultivos son de regadío. El naranxal ye la principal producción. Cultívase tamién pataques, cacagüés, fabes, hortolices, ceberes y frutales. Regar con agües del Júcar al traviés de la Acequia Real y tamién con agües del sosuelu. Hai delles granxes avícoles.
La industria atópase venceyada a la de la capital de la provincia (muebles, xuguetes, papel, etc); funcionen almacenes pa la manipulación de la naranxa.
Patrimoniu
- Ilesia parroquial. Con pintures del sieglu XVIII, ta dedicada a Santa Bárbara.
Fiestes llocales
- Fiestes Mayores. Celebren les sos fiestes a la Virxe del Carmen el 15 y 16 de xunetu.
- Santa Bárbara. Celebrar del 3 al 4 d'avientu.
Accesos
Crucia'l conceyu la carretera de Valencia a Gandia.
Referencies
- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Afirmao en: Padrón municipal de España de 2025. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2025.
- ↑ oficina de rexistru
Enllaces esternos
- Esti artículu incorpora material procedente de la páxina web de la Federació Valenciana de Municipis y Províncies, que per aciu d'una autorización permitió agregar conteníu ya imáxenes y espublizalos baxo llicencia GFDL.
Sitiu web oficial (en catalán, castellanu)
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.