Calendula
Calendula | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Plantae | |
| División: | Magnoliophyta | |
| Clas: | Magnoliopsida | |
| Orde: | Asterales | |
| Familia: | Asteraceae | |
| Subfamilia: | Asteroideae | |
| Tribu: | Calenduleae | |
| Xéneru: |
Calendula L. | |
| Especies | ||
Ver testu | ||
| Consultes | ||
| Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
| World Flora Online | World Flora online | |
| [editar datos en Wikidata] | ||
Calendula, llamáu comúnmente caléndula o margarita, ye un xéneru d'ente 12 a 20 especies de yerbes añales o perennes de la familia de les asterácees, natives de la rexón Cuenca del Mediterraneu mediterránea y el Asia Menor.
Descripción
Son yerbes d'escasu altor (40 o 50 cm), de tarmos erectos y ramificaos dende la base formando trupos matos; con fueyes llanceolaes, simples, llixeramente pubescentes, d'ente 5 y 20 cm de llargu. Les flores son discoidales, marielles a naranxa intensu, y bien vistoses. Delles especies, ente elles la llamada comúnmente botón d'oru (Calendula officinalis), tán en flor cuasi tol añu; el so nome científicu provién de les caliendes, el nome dau polos llatinos al primer día del mes, por xulgase similar la frecuencia del so floriamientu.
Usos
Ye bien popular como planta ornamental pa arriates en xardinos y tiestos.
En delles especies los pétalos florales y les fueyes tienres son comestibles, y utilícense pa decorar ensalaes y otros platos pol so intensu color. Empléguense tamién medicinalmente; tradicionalmente encamentábase un emplastu de tarmos y fueyes pa irritaciones, eczemes, pequeñes firíes y cicatrización.
Taxonomía
El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1303–1304. 1763.[1]
Calendula: nome xenéricu que podría derivar del términu llatín calendae, que significa "calendariu", aludiendo a la fotoclinia de les sos flores.[2]
Especies
- Calendula arvensis (Vaill.) L.
- Calendula denticulata Schousb. ex Willd.
- Calendula eckerleinii Ohle
- Calendula incana Willd.
- Calendula incana subsp. algarbiensis (Boiss.) Ohle
- Calendula incana subsp. maderensis (DC.) Ohle
- Calendula incana subsp. maritima (Guss.) Ohle
- Calendula incana subsp. microphylla (Lange) Ohle
- Calendula lanzae Maire
- Calendula maroccana (Ball) Ball
- Calendula maroccana subsp. maroccana
- Calendula maroccana subsp. murbeckii (Lanza) Ohle
- Calendula meuselii Ohle
- Calendula officinalis L.
- Calendula palaestina Boiss.
- Calendula stellata Cav.
- Calendula suffruticosa Vahl
- Calendula suffruticosa subsp. balansae (Boiss. & Reut.) Ohle
- Calendula suffruticosa subsp. boissieri Lanza
- Calendula suffruticosa subsp. fulgida (Raf.) Guadagno
- Calendula suffruticosa subsp. lusitanica (Boiss.) Ohle
- Calendula suffruticosa subsp. monardii (Boiss. & Reut.) Ohle
- Calendula suffruticosa subsp. tlemcensis Ohle
- Calendula tripterocarpa Rupr.[3]
Sinómimos y binomios obsoletos
- Calendula americana Mill. = Zinnia americana (Mill.) Olorode & A.M.Torres
- Calendula arborescens Jacq. = Tripteris dentata (Burm.f.) Harv.
- Calendula aurantiaca Boiss. = Calendula officinalis L.
- Calendula bicolor Raf. = Calendula arvensis (Vaill.) L.
- Calendula chrysanthemifolia Vent. = Dimorphotheca chrysanthemifolia (Vent.) DC.
- Calendula cuneata Thunb. = Dimorphotheca cuneata (Thunb.) Less.
- Calendula fruticosa L. = Calendula suffruticosa Vahl
- Calendula gracilis DC. = Calendula arvensis (Vaill.) L.
- Calendula karakalensis Vass. = Calendula arvensis (Vaill.) L.
- Calendula maderensis DC. = Calendula incana subsp. maderensis (DC.) Ohle
- Calendula magellanica Willd. = Lagenophora nudicaulis (Comm. ex Lam.) Dusén
- Calendula nudicaulis L. = Dimorphotheca nudicaulis (L.) DC.
- Calendula oppositifolia Aiton = Tripteris oppositifolia (Aiton) B.Nord.
- Calendula persica C.A. Mey. = Calendula arvensis (Vaill.) L.
- Calendula pinnata Thunb. = Osteospermum pinnatum (Thunb.) Norl.
- Calendula pluvialis L. = Dimorphotheca pluvialis (L.) Moench
- Calendula pusilla Thouars = Lagenophora nudicaulis (Comm. ex Lam.) Dusén
- Calendula tomentosa L. f. = Inuloides tomentosa (L. F.) B.Nord
- Calendula tragus Aiton = Dimorphotheca tragus (Aiton) B.Nord.[3]
Ver tamién
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les asteracees
Referencies
- ↑ «Calendula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 de mayu de 2013.
- ↑ «En Flora de Canaries». Archiváu dende l'orixinal, el 2016-03-02.
- ↑ 3,0 3,1 Flann C (ed). «Species of Calendula». Global Compositae Checklist. Consultáu'l 31 de marzu de 2011.
Enllaces esternos
| Wikispecies tien un artículu sobre Calendula. |
- Flora Europaea: Calendula (n'inglés)
- Germplasm Resources Information Network: Calendula (n'inglés)
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.