Falles

Les Falles son una fiesta popular celebrada'l mes de marzu, per San Xosé, en València y alredor de sesenta otres ciudaes de la provincia. La fiesta toma'l nome de les construcciones de materiales combustibles de varios metros d'altor a les que que se-yos prende fueu la nueche ente'l 19 y el 20 de marzu.
Los monumentos falleros suelen tener varies figures, conocíes como ninots, alredor d'una figura central. Na mayor parte de los casos faen referencia a l'actualidá y tienen un conteníu satíricu, esplicitáu por diferentes carteles con versos y frases humorístiques que se-y cuelguen.
Tiense noticies d'esta fiesta dende'l sieglu XVIII. El so orixe suel esplicase pol vezu de los carpinteros, que tiene como patrón a San Xosé, de prender fueu a les estructures de madera de les que colgaben los candiles al llegar la primavera. Sicasí, ye probable que, como les fogueres de san Xuan, tenga tamién rellación cola tradición pagana de prender fueos pa recibir la primavera.
La actividá festiva de les falles ta asociada a la música, coles bandes de música que percorren les cais, y les Provincia deactividaes pirotécniques (petardos, voladores, fueos artificiales) que resuenen a cualquier hora.
Los particpantes na fiesta van ataviaos cola vistimienta tradicional, el vistíu de de fallera pa les muyeres y el de panderola o de saragüell, más cenciellu, nes casu de los homes.
Actividaes falleres na ciudá de València
La preparación de les falles ocupa varios meses del añu. En cada barriu de la ciudá hai una comisión, conocida como casal faller, que s'ocupa de financiar la construcción del so monumentu. En cada comisión suel haber tamién una comisión infantil, integrada unicamente por nenos que s'ocupa de plantar la so propia falla.
La fiesta propiamente dicha entama a finales de febreru cola cridà. Trátase d'un actu nel que la fallera major (una moza moza escoyida por un xuráu ente los miembros de les diferentes comisiones falleres) declara abiertes les festividaes.
Tolos díes ente'l día primeru y el 19 de marzu , hai un espectáulu pirotécnicu, conocíu como la mascletà. L'epectáculu tien llugar a les dos de la tarde na plaza del Ayuntamientu.
El 15 de marzu pela nueche ye'l día de la plantà, cuando s'instalen na cai los monumentos falleros.
El 19 de marzu, día de San Xosé, les fiestes terminen cola cremà, el momentu en que se-yos prende fueu a les falles. La ceremonia celébrase a les doce la nueche, dempués de que la fallera major encienda un castiellu de fueos artificiales.
Referencies
Enllaces esternos
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Falles.
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.