Livila
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
| Livila | |
|---|---|
|
| |
| Vida | |
| Nacimientu | Lyon, |
| Nacionalidá | Antigua Roma |
| Muerte | Roma, 31 (42/43 años) |
| Causa de la muerte |
starvation (en) |
| Familia | |
| Padre | Nerón Claudiu Drusu |
| Madre | Antonia Minor |
| Casada con |
Sejanus (en) Drusus Julius Caesar (en) Gaius Caesar (1 edC – m. 4) |
| Pareyes |
Sejanus (en) Eudem |
| Fíos/es |
|
| Hermanos/es | |
| Pueblu |
Dinastía Xulio-Claudia Claudii Nerones (en) |
| Estudios | |
| Llingües falaes | llatín |
Claudia Livia Julia, más conocida pol so llamatu Livila (la "pequeña Livia") (c. 13 e.C. – 31) foi la única fía de Nerón Claudiu Drusu y Antonia la Menor. La so relevancia na hestoria de la dinastía Xulio-Claudia llindar a ser la novia y presunta asesina de Gaius Caesar, herederu aparente del Principáu mientres el reináu d'Augustu y el so tíu Tiberiu.
Sábese pocu sobre les sos rellaciones cola so familia, anque Suetoniu cunta qu'ella despreciaba al so hermanu menor, Claudiu (al oyer el badagüeyu de qu'un día aportaría a emperador, llamentóse públicamente de tan aciar destín pa los romanos). Aparentemente sintió rensía y envidia de la so cuñada Agripina la Mayor, la sobeyosa esposa del so hermanu Xermánicu, col que yera desfavorablemente comparada, pos Agripina cumplió meyor el so deber de producir herederos imperiales a la so casa y foi muncho más popular. Sicasí, Tácitu informa que Livila yera munchu más formosa, anque foi bastante desgarbada cuando neña. Al igual que la mayoría de les muyeres de la dinastía Xulio-Claudiu, foi bien ambiciosa, especialmente respectu de los sos fíos homes.
Los sos maquinaciones con Sejano llograron condergar al so rival y cuñada Agripina la Mayor, según a los fíos d'esta que fueron escluyíos de la socesión de Tiberiu. Escubiertes les intrigues de Sejano, Tiberio recibió una denuncia sobre la participación de Livila nestos crímenes, pero nun se probó qu'envelenara al so home Drusu.
Foi condergada a morrer de fame, recluyida nes sos habitaciones pola so propia madre, Antonia la Menor, nel 31. La so memoria foi maldita pol Senáu, y les sos estatues frañíes. Persisten bien poques representaciones de Livila y les que queden tán parcialmente estropiaes.
Referencies
Enllaces esternos
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.