Miami
|
| |||
| |||
| Alministración | |||
| País | |||
| Estaos | |||
| Condáu | condáu de Miami-Dade | ||
| Tipu d'entidá | ciudá de los Estaos Xuníos[1] | ||
| Mayor of Miami, Florida (en) | Francis X. Suarez (Partíu Republicanu de los Estaos Xuníos) | ||
| Nome oficial | Miami (en) | ||
| Nome llocal | Miami (en) | ||
| Nomatu | The Magic City (en) | ||
| Códigu postal |
33101, 33102, 33106, 33112, 33116, 33122, 33124, 33125, 33126, 33127, 33128, 33129, 33130, 33131, 33132, 33133, 33134, 33135, 33136, 33137, 33138, 33142, 33143, 33144, 33145, 33146, 33147, 33150, 33152, 33153, 33155, 33156, 33157, 33158, 33161, 33162, 33163, 33164, 33165, 33166, 33167, 33168, 33169, 33170, 33172, 33173, 33174, 33175, 33176, 33177, 33178, 33179, 33180, 33181, 33182, 33183, 33184, 33185, 33186, 33187, 33188, 33189, 33190, 33191, 33192, 33193, 33194, 33195, 33196, 33197, 33198, 33199, 33206, 33222, 33231, 33233, 33234, 33238, 33242, 33243, 33245, 33247, 33255, 33256, 33257, 33261, 33265, 33266, 33269, 33280, 33283, 33296 y 33299
| ||
| Xeografía | |||
| Coordenaes | 25°47′N 80°13′W / 25.78°N 80.22°O | ||
|
| |||
| Superficie | 143.148642 km² | ||
| Altitú | 2 m | ||
| Demografía | |||
| Población | 442 241 hab. (1r abril 2020) | ||
| Porcentaxe | 16.37% de condáu de Miami-Dade | ||
| Densidá | 3089,38 hab/km² | ||
| Viviendes | 180 676 (31 avientu 2020) | ||
| Más información | |||
| Fundación | 1825 | ||
| Prefixu telefónicu |
305 y 786 | ||
| Llocalidaes hermaniaes |
Palermo, Cancún, Amán, Ankara, Asti, Bogotá, Buenos Aires, Cochabamba, Kagoshima, Lima, Lisboa, Varna, Târgoviște, Agadir, Or Akiva, Santiagu, Santu Domingu, Puertu Príncipe, Madrid, Iquique, São Paulo, Ciudá de Panamá, Rio de Janeiro, Murcia, Kingston, Medellín, Cali, Sousse (en) | ||
| miami.gov | |||
Miami ye una ciudá d'Estaos Xuníos d'América allugada na parte sureste de Florida alredor del ríu Miami, ente los Everglades y l'océanu Atlánticu. Ye la sede del condáu de Miami-Dade. Foi fundada'l 28 de xunetu de 1896 y según el censu de 2009 cuenta con una población de 433.136; la so área metropolitana engloba a más de 5,4 millones d'habitantes, lo que la convierte na séptima más grande de los Estaos Xuníos.[2] Les Naciones Xuníes calcularon que Miami se convirtió na novena área metropolitana más grande del país, detrás de Los Angeles, Nueva York, Chicago, Washington D.C., Filadelfia, Boston, San Francisco y Dallas.[3]
Ye considerada una ciudá global d'importancia nes finance], el comerciu, los medios de comunicación, entretenimientu, artes y comerciu internacional.[4] Ye sede de numberoses oficines centrales de compañíes, bancos y estudios de televisión. Ye, tamién, centru internacional del entretenimientu popular en televisión, música, moda, cine y artes escéniques. El puertu de Miami ye consideráu'l puertu qu'alluga'l mayor volume de cruceros del mundiu y ye sede, tamién, de delles compañíes de llinies de cruceros.[5] Amás, la ciudá tien la mayor concentración de bancos internacionales de too Estaos Xuníos.
En 2008, foi gallardoniada col títulu "Ciudá más llimpia d'Estaos Xuníos" de la revista Forbes pel so añu trabayando pola calidá del aire, grandes espacios verdes, les sos llimpies agües potables y cais, y diversos programes de reciclaje.[6] Nesi mesmu añu, Miami asitióse como la tercer ciudá d'Estaos Xuníos más rica y la ventena segunda del mundu, según un estudiu d'UBS AG.[7]
Referencies
- ↑ Afirmao en: Geographic Names Information System. GNIS Feature ID: 2404247. Data de consulta: 24 agostu 2023. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ United States Census Bureau, Population Division (ed.): «Annual Estimates of the Population of Metropolitan and Micropolitan Statistical Areas: April 1, 2000 to July 1, 2007 (CBSA-EST2007-01)» (inglés). 2007 Population Estimates (27 de marzu de 2007). Archiváu dende l'orixinal, el 2008-09-12. Consultáu'l 18 de payares de 2008.
- ↑ «World Urbanization Prospects: The 2007 Revision Population Database» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2007-03-10. Consultáu'l 7 d'agostu de 2008.
- ↑ Globalization and World Cities (GaWC) Study Group and Network (ed.): «Inventory of World Cities» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2018-12-26. Consultáu'l 18 de payares de 2008.
- ↑ Condado de Miami-Dade (ed.): «Welcome to the Port of Miami Website» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2012-09-18. Consultáu'l 18 de payares de 2008.
- ↑ Van Riper, Tom (17 de marzu de 2008) (n'inglés). America's cleanest cities. Archiváu dende l'orixinal el 2010-05-29. https://web.archive.org/web/20100529143525/http://www.forbes.com/2008/03/17/miami-seattle-orlando-biz-logistics-cx_tvr_0317cleanest.html. Consultáu'l 23 de febreru de 2008.
- ↑ City Mayors (ed.): «City Mayors: World's richest cities by purchasing power» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2008-05-06. Consultáu'l 18 d'abril de 2008.
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.