Obús

Obús usáu pol Exércitu d'Italia mientres la Primer Guerra Mundial.
Obús francés TRF1 de 155 mm.

La pallabra obús fai referencia a un tipu de pieza d'artillería y a un tipu de munición.[1]

Ye un tipu de pieza d'artillería d'un llargor en calibre inferior al cañón (de 15 a 25 calibres) y superior al morteru. Utiliza una carga impulsora comparativamente pequeña, lo que dexa disparar proyeutiles con tiru curvu, esto ye, con ángulos de tiru altos, superiores inclusive a 45º, con un pronunciáu ángulu de cayida, p'algamar blancos que s'atopen tres torgues naturales o artificiales del terrén.

Nes taxonomíes de les pieces d'artillería usaes polos exércitos europeos (y nel estilu européu) nos sieglos XVII, XIX y XX, l'obús asitiar ente'l «cañón» (el cual tien un cañu más llargu, mayores cargues de propulsión, proyeutiles más llixeros, velocidaes más altes y trayectories más planes) y el «morteru» (el cual tien l'habilidá de disparar proyeutiles con ángulos más pronunciaos d'ascensu y cayida). Los obuses, igual qu'otres pieces d'artillería, tán entamaos usualmente en grupos llamaos bateríes.

L'obús apaeció na primer metá del sieglu XIX, pero foi na Primer Guerra Mundial na qu'algamó gran importancia como principal pieza artillera pesada, al dexar atacar «dende enriba» les fortificaciones semienterradas que yeren casi invulnerables pa los cañones de campaña tradicionales.

La velocidá de los proyeutiles disparaos por un obús yera antes inferior a la consiguida por un cañón del mesmu calibre en tiru direutu, pero gracies a los adelantos actuales en materia de pólvores modernes, consíguese una mayor velocidá inicial del proyeutil, amestando cargues de propulsión adicionales, consiguiendo con ello algamar mayores distancies pa bater un oxetivu.

Anguaño, la mayoría de les pieces artilleres modernes son mistes, cañón obús,[1] dexando actuar tantu en tiru direutu como indireutu. Na Segunda Guerra Mundial l'obús arremolcáu M2A1 de 105 mm foi probablemente l'arma más eficaz del exércitu d'Estaos Xuníos na guerra.

Per otru llau, ésti ye'l nome col que se conoz genéricamente a la munición artillera de forma cilindrocónica pa estremala de les balas esfériques tradicionales.

Posiblemente'l términu, que orixinalmente referir a la pieza d'artillería, adoptar al emplegase orixinalmente esta munición n'obuses per primer vegada n'España mientres les guerres carlistes.

La pallabra obús provién del checu houfnice, que designa una pieza d'artillería que s'usaba yá nel sieglu XV pa faer tiros de poca precisión sobre un grupu, o banda (houf), de persones; del checu pasó al español per mediu del alemán y del francés.[1][2]

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos




Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.