Senan
|
| |||||
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Provincia | |||||
| Ámbitu funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
| Contorna | Conca de Barberà (en) | ||||
| Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
| Mayor of Senan (en) |
Carme Ferrer Cervelló (en) | ||||
| Nome oficial | Senan (ca)[1] | ||||
| Códigu postal |
43449 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 41°28′12″N 1°05′18″E / 41.46995°N 1.08826°E | ||||
|
| |||||
| Superficie | 11.7 km² | ||||
| Altitú | 652 m[2] | ||||
| Llenda con | Els Omells de na Gaia, Vallbona de les Monges, L'Espluga de Francolí, Fulleda y L'Espluga Calba | ||||
| Demografía | |||||
| Población |
47 hab. (2025) - 33 homes (2019) - 15 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe |
100% de Conca de Barberà (en) | ||||
| Densidá | 4,02 hab/km² | ||||
| senan.cat | |||||
Senan ye un conceyu asitiáu na contorna catalana de la Conca de Barberà (provincia de Tarragona). La so población según datos de 2009 yera de 59 habitantes. Anque xeográficamente pertenez a la contorna de Les Garrigues, cola división comarcal de 1936 quedó integrada na de la Conca de Barberà.
Historia
Según documentos del añu 1139, la población pertenecía al señor Guerau de Granyena quien lo dexó en 1167 al monesteriu de Montserrat. Los monxos construyeron ende una ilesia y encargar de repoblar la zona a finales del sieglu XII. Sicasí, Senan quedaba bien lloñe del monesteriu benedictín lo que complicaba la so alministración.
Por ello, el 12 de payares de 1264, l'abá Bertran vendió'l terrén a Arnau de Preixens, abá del monesteriu de Poblet. El dominiu de Poblet sobre'l pueblu remató en 1811 tres un decretu emitíu poles Cortes de Cádiz.
Cultura
La ilesia parroquial de Santa María ye d'estilu románicu. Foi construyida nos sieglos XII-XIII gracies a la influencia de Montserrat. La portalada ta formada por vueltes en degradación. L'edificiu sufrió diverses restauraciones a lo llargo de los sieglos.
La fiesta mayor de Senan celébrase los díes 15 y 16 d'agostu.
Economía
La principal actividá económica ye l'agricultura de secanu. Destaquen el cultivu de cebada, olivares y almendrales.
Referencies
- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
Bibliografía
- Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994
- Enciclopedia Catalana (en catalán) Archiváu 2015-09-24 en Wayback Machine
Enllaces esternos
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.