Tagetes
Tagetes | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Plantae | |
| División: | Magnoliophyta | |
| Clas: | Magnoliopsida | |
| Orde: | Asterales | |
| Familia: | Asteraceae | |
| Subfamilia: | Asteroideae | |
| Tribu: | Tageteae | |
| Xéneru: |
Tagetes L., 1753 | |
| Especies | ||
Ver testu | ||
| Consultes | ||
| Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
| World Flora Online | World Flora online | |
| [editar datos en Wikidata] | ||
Tagetes o cempasúchil ye un xéneru de plantes yerbácea añales o perennes na familia de la margarita (Asteraceae). Son natives de Méxicu y distribuyíes a lo llargo d'América.
Esta planta conozse tamién como clavel de moru, clavelón africanu, clavelón de la India, clavelón, claveles de les Indies, rosa de la India, clavel chinu, damasquín, damasquina, clavel de China o clavel turcu.[1] Entiende 151 especies descrites y de estes, solo 47 aceptaes.[2][3]
Descripción
El testu que sigue ye una traducción defeutuosa o incompleta. Si quies collaborar con Wikipedia, busca l'artículu orixinal y ameyora o completa esta traducción. Copia y apega'l siguiente códigu na páxina de discusión del autor: {{subst:Avisu mal traducíu|Tagetes}} ~~~~ |
Son yerbes añales o perennes o arbustos, glabros o pubescentes, xeneralmente con golor fuerte; tarmos delgaos o robustos, frondosos, frecuentemente bien ramificaos. Fueyes opuestes na parte inferior, opuestes o alternes na cimera, simples y enteres a pinnatidivididas o compuestes, márxenes enteros a serraos, variadamente puntiáu-glandulares. Capitulescencies cimosas o solitaries, pedúnculos curtios a allargaos, delgaos a marcadamente fistulosos; capítulos radiaos o raramente discoides, pequeños a grandes; involucros cilíndricos, fusiformes o campanulados; filarias en 1 serie, connadas casi hasta los ápices, variadamente puntiaes; receptáculos planos a convexos, desnudos; flósculos del radiu pocos a munchos, fértiles, les lígules pequeñes a grandes, blanques, marielles, dacuando con mancha cafés, el tubu delgáu; flósculos del discu perfectos, fértiles, pocos a munchos, les coroles marielles o anaranxaes, igual o desigualmente 4–5-llobaes; cañes del estilu llargues, delgaes. Aquenios allargaos, delgaos, con dellos ángulos, cortamente pubescentes o glabros; miriguanu de cerdes y/o escames.[4]
Taxonomía
El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum 2: 887. 1753.[5] La especie tipu ye: Tagetes patula L.
Tagetes: nome xenéricu que provién de la mitoloxía etrusca Tages.[6]
Especies aceptaes
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
- Tagetes apetala Posada-Ar.
- Tagetes arxentina Cabrera *
Tagetes biflora Cabrera * Tagetes campanulata Griseb.
- Tagetes dianthiflora Kunth
- Tagetes elliptica Sm.
- Tagetes erecta L. - Cempasúchil mariellu *
Tagetes erythrocephala Rusby
- Tagetes filifolia Lag.
- Tagetes foeniculacea Desf.
- Tagetes foetidissima DC.
- Tagetes gracilis DC.
- Tagetes graveolens L'Hér.
- Tagetes hartwegii Greenm.
- Tagetes heterocarpha Rydb.
- Tagetes laxa Cabrera *
Tagetes lemmonii A.Gray
- Tagetes llacera Brandegee
- Tagetes llucida Cav.
- Tagetes mandonii Sch.Bip.
- Tagetes mendocina Phil.
- Tagetes micrantha Cav.
- Tagetes minuta L.
- Tagetes mulleri S.F.Blake
- Tagetes multiflora Kunth
- Tagetes nelsonii Greenm.
- Tagetes parryi A.Gray
- Tagetes patula L. - Cempasúchil coloráu *
Tagetes pectinata Turcz.
- Tagetes perezii Cabrera *
Tagetes pringlei S.Watson
- Tagetes rioxana M.Ferraro
- Tagetes rupestris Cabrera *
Tagetes stenophylla B.L.Rob.
- Tagetes subulata Cerv.
- Tagetes tenuifolia Cav.
- Tagetes terniflora Kunth
- Tagetes verticillata Lag. & Rodr.
- Tagetes zyaquirensis Humb. & Bonpl.
Referencies
- ↑ Ficha sobre Tagetes en InfoJardín
- ↑ Tagetes en PlantList
- ↑ Tagetes en Global Compositae
- ↑ Keil D.J., Tagetes en Flora de Nicaragua, Tropicos.org, Missouri Botanical Garden, Saint Louis
- ↑ «Tagetes». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 d'agostu de 2012.
- ↑ Everett, Thomas H. (1982). The New York Botanical Garden illustrated encyclopedia of horticulture. Taylor & Francis, páx. 3290. ISBN 978-0-8240-7240-7.
Bibliografía
- Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: i–iii,.
- Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. Y. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
- Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
- ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
Enllaces esternos
| Wikispecies tien un artículu sobre Tagetes. |
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.