Acubens
Acubens (α Cnc / α Cancri / 65 Cancri) ye un sistema estelar asitiáu na constelación de Cáncer que'l so nome deriva de la pallabra árabe الزبانى Az-Zubana que significa «pinza» -del cámbaru-. Sertan o Sartan son nomes utilizaos tamién pa designar a esti sistema. De magnitú aparente +4,25 ye namái la cuarta estrella más brillosa de Cáncer magar tener la denominación de Bayer Alfa. Alcuéntrase a 174 años lluz del Sistema Solar.
La componente principal del sistema, Acubens A, ye de la mesma una estrella binaria —la duplicidá descubierta por tapecimientu pola Lluna— que les sos componentes tán dixebraes 0,1 segundos d'arcu. Los dos son estrelles práuticamente idéntiques, presumiblemente estrelles blanques de la secuencia principal de tipu Am; la m indica que son estrelles con llinies metáliques. Caúna de les estrelles ye 23 vegaes más lluminosa que'l Sol con una masa que dobla la masa solar.
A 11 segundos d'arcu, Acubens B puede vese como una estrella de magnitú 12. De la mesma ye un sistema binariu del que nada se sabe salvu'l so duplicidá. Si los dos componentes de Acubens B son iguales, pueden ser dos nanes coloraes tenues. Acubens A y Acubens B atópense dixebraes siquier 600 UA.
Referencies
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ Afirmao en: All Skies Encyclopaedia. All Skies Encyclopaedia ID: 2096. Títulu: Acubens. Data de consulta: 5 marzu 2026. Editorial: Grupu de trabayu de la Xunión Astronómica Internacional pal nome de les estrelles. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:.
- ↑ Ulrich Bastian (marzu 2000). «The Tycho-2 catalogue of the 2.5 million brightest stars». Astronomy and Astrophysics: páxs. L27-L30.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3): páxs. 897-911. ochobre 2002. doi:.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11): páxs. 759-771. payares 2006. doi:.
- ↑ «MK morphological study of Am stars at 66 Å/mm» (n'inglés). Journal of Astrophysics and Astronomy (2): páxs. 133. xunu 1991. doi:.
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.