Algorab
Algorab ye'l nome de la estrella δ Corvi (δ Crv / 7 Crv),[10] la tercera más brillosa de la constelación de Corvus, el cuervu, detrás de Gienah Gurab (γ Corvi) y Kraz (β Corvi), con magnitú aparente +2,94. Precisamente xunto con Gienah Gurab, ye una de les estrelles que sirven de referencia p'atopar a la brillosa Espiga (α Virginis). Algorab ye una estrella binaria que les sos componentes, de color blancu y anaranxáu, formen un contraste bien interesante pa la observación.
Nome
El nome Algorab provién del árabe ألغراب, Al-Ghurab, y significa «el cuervu». Na astronomía china formaba, xunto a Kraz (β Corvi), Gienah Gurab (γ Corvi) y Minkar (ε Minkar), l'asterismu Tchin, que simbolizaba un carru de guerra.[11]
Carauterístiques
Algorab A ye una estrella blanca de tipu espectral A0V y 10.000 K de temperatura efectivo. Relluma con una lluminosidá equivalente a la de 48 soles. Con un radiu unes dos veces más grande que'l radiu solar, xira sobre sigo mesma rápido, siendo'l so velocidá de rotación proyeutada de 236 km/s.[12] Amuesa una composición química que difier significativamente de la solar. Dellos elementos, como circoniu y sodiu, son «sobreabundantes»; esti últimu metal ye 15 vegaes más abondosa que nel Sol. Otra manera, otros elementos, como'l estronciu, presenten niveles baxos; el conteníu relativo d'esti elementu ye 7 vegaes menor que nel Sol.[13] Algorab A tien una masa de 2,5 mases solares.[14]
Algorab B ye una nana naranxa con una temperatura d'aproximao 5000 K y una lluminosidá igual al 30% de la lluminosidá solar. Amuesa un escesu na radiación infrarroxo emitida, lo qu'indica la presencia d'un discu circumestelar. Ye una estrella nueva, con una edá d'apenes 110 millones d'años, qu'apocayá salió de la fase d'estrella T Tauri y tase asitiando na secuencia principal. Les estrelles T Tauri son estrelles recién formaes a partir de gas y polvu interestelar, polo que'l discu qu'arrodia a Algorab B puede ser el remanente que quedó dempués de la so nacencia.[14]
La distancia mínima ente Algorab A y B ye de 650 UA, siendo el so periodu orbital de siquier 9400 años. El sistema alcuéntrase a 87 años lluz del sistema solar.[14]
Referencies
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ 2,0 2,1 Floor van Leeuwen (marzu 2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2): páxs. 653–664. doi:.
- ↑ «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:.
- ↑ «VizieR Online Data Catalog: Stellar Photometry in Johnson's 11-color system (Ducati, 2002)» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 2002.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2): páxs. 671–682. febreru 2007. doi:.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11): páxs. 759-771. payares 2006. doi:.
- ↑ «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:.
- ↑ Robert Rich (marzu 2003). «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (n'inglés). The Astronomical Journal (3): páxs. 1598-1622. doi:.
- ↑ Christopher J. Corbally (2 xunu 2006). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (n'inglés). The Astronomical Journal (1): páxs. 161–170. doi:.
- ↑ Delta Corvi (SIMBAD)
- ↑ Allen, Richard Hinckley (1889). «Corvus», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 8 de payares de 2011.
- ↑ Royer, F.; Zorec, J.; Gómez, A. E. (2007). «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions». Astronomy and Astrophysics 463 (2). páxs. 671-682. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...463..671R&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Erspamer, D.; North, P. (2003). «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics 398. páxs. 1121-1135 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003A%26A...398.1121Y&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Algorab (Stars, Jim Kaler)
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.