Calcopirita
| Calcopirita | |
|---|---|
|
| |
| Xeneral | |
| Categoría |
mineral species (en) |
| Subclase de |
chalcopyrite mineral group (en) |
| Fórmula química | CuFeS₂ |
| Epónimu |
cobre (griegu antiguu) Pirita () |
| Propiedaes físiques | |
| Durez de Mohs | 3,5 |
| Clasificación | |
| Nickel-Strunz 8ª ed. | II/B.02[4] |
| Nickel-Strunz 9ª ed. | 2.CB.10a[5] |
| Nickel-Strunz 10ª ed. | 2.CB.10a[6] |
| Dana | 2.9.1.1[5] |

La calcopirita ye la mena de cobre más llargamente distribuyida. Del griegu khalkós, cobre y pyrós, fueu o pirita, lliteralmente ‘pirita de cobre’.
Carauterístiques
Químicamente ye un disulfuro de fierro y cobre metalizado, de la clase 2 de los minerales.
Los cristales son pseudotetraedros, corrientemente con recubrimientu de tetraedrita o tennantita. La mayoría de les vegaes atopase en forma masiva y les poques vegaes que se ven los cristales tán bien maclados y esplanaos.
Forma una serie de minerales de solución sólida cola eskebornita (CuFeS2), sustituyendo gradualmente'l anión sulfuru pol seleniuro.
Formación y nacencies
Ambiente de formación
Ye un mineral bien común nos filones de sulfuros tremaos poles roques ígnees. Pue formase y atopase en: roques pegmatitas neumatolíticas, roques hidrotermales d'alta temperatura, depósitos de metamorfismu de contautu, según constituyente primariu de roques ígnees básiques. Nos xacimientos de cobre suel ser el principal mineral d'esti metal qu'apaez.
Usos
Ye la principal minería del cobre. Cuasi dos tercios del so pesu son de fierro y cobre, dambos metales de gran aplicación industrial, pero pol so valor nel mercáu ye estrayíu'l cobre con altu rendimientu económicu.
Referencies
- ↑ Afirmao en: The IMA List of Minerals (September 2019). Autor: International Mineralogical Association - Commission on new minerals, nomenclature and classification. Data d'espublización: setiembre 2019.
- ↑ Afirmao en: Kivet. Páxina: 23. Cita: KUPARIKIISURYHMÄ. Editorial: WSOY. Llingua de la obra o nome: finlandés. Data d'espublización: 2000.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmao en: Handbook of Mineralogy. Editorial: Mineralogical Society of America.
- ↑ Afirmao en: Mineralogische Tabellen : Eine Klassifizierung der Mineralien auf kristallchemischer Grundlage, mit einer Einfuhrung in die Kristallchemie (1982). Autor: Karl Hugo Strunz. Editorial: Akademische Verlagsgesellschaft. Data d'espublización: 1982.
- ↑ 5,0 5,1 Afirmao en: mineralienatlas.de. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ Afirmao en: MinDat. Llingua de la obra o nome: inglés.
Enllaces esternos
- Calcopirita Archiváu 2016-04-21 en Wayback Machine, uned.es.
- Calcopirita, mindat.org.
- Calcopirita, webmineral.com.
- Manual de Calcopirita Archiváu 2010-06-30 en Wayback Machine, Mineral Data Publishing.
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.