Merak

Ficha d'oxetu celesteMerak
peculiar star[1], estrella con movimientu propiu altu[2], near-infrared source (en) Traducir[2], ultraviolet source (en) Traducir[2], Ap/Bp star (en) Traducir[1], suspected variable[3] y A-type subgiant star (en) Traducir[2]
Parte de Ursa Major Moving Group (en) Traducir[4]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 165,46033229797 °[5]
Declinación (δ) 56,3824336495 °[5]
Distancia a la Tierra 25,9047 pc
Magnitú aparente (V) 2,37 (banda V)
Magnitú absoluta 0,429
Constelación Sietestrellu
Velocidá de rotación 50 km/s[8]
Velocidá radial −13,1 km/s[9]
Parallax 38,6031 mas[6]
Carauterístiques físiques
Diámetru 3 950 000 km [10]
Masa 2,7 M☉
Gravedá superficial 5000 cm/s²[11]
Tipu espectral A1IVps[12]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Merak (β Ursae Majoris / β UMa / 48 Ursae Majoris)[13] ye una estrella na constelación del sietestrellu. Entá ostentando la denominación de Bayer «Beta», ye namái la quinta estrella más brillosa de la constelación, siendo la so magnitú aparente +2,34.

Merak ye una estrella familiar pa los observadores del hemisferiu norte como estrella «apuntadora», llamada asina porque al estender la llinia que la xune cola cercana Dubhe (α Ursae Majoris), llegar a Polaris, la Estrella Polar.[14]

Nome

El nome de Merak, tamién escritu como Mirak, provién del árabe maraqq, «llombos», pola so posición nel cuerpu de la osa.

Na antigua Grecia pue ser conocida como Helike, unu de los nomes pol que yera conocida la totalidá del sietestrellu. En China llamar Tien Seuen, «la esfera armilar», ente que pa los hindús yera Pulaha, unu de los siete Rishis.[15]

Carauterístiques físiques

Al igual que'l Sol, Merak ye una estrella de la secuencia principal, anque más grande y caliente qu'este. De tipu espectral A1V,[13] tien una temperatura de 9000 K, rellumando con una lluminosidá 69 vegaes mayor que la lluminosidá solar. Con una masa 2,7 vegaes mayor que la del Sol, la so edá envalórase en 300 millones d'años.[16] Hai evidencia de que Merak, al igual que Vega o Fomalhaut, ta arrodiada por un discu de polvu. D'un tamañu asemeyáu a la órbita de Saturnu, les partícules de polvu que lo formen tienen una temperatura de dellos cientos K, asemeyáu a l'atopada nel nuesu sistema planetariu. Anque nun s'afayaron planetes orbitando a Merak, la presencia de polvu indica qu'éstos pueden esistir o pueden tar en procesu de formación.[14]

Asitiada a 79 años lluz del Sistema Solar, Merak forma parte de l'Asociación estelar del sietestrellu.[14]

Referencies

  1. 1,0 1,1 «General catalogue of AP and AM stars». Astronomy and Astrophysics:  páxs. 429. setiembre 1991. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Afirmao en: New Catalogue of Suspected Variable Stars. Stated in source according to: SIMBAD.
  4. «Abundances of a sample of A and F-type dwarf members of the Ursa Major Group» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 563–566. payares 2005. doi:10.1051/0004-6361:20053222. 
  5. 5,0 5,1 «Gaia DR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 13 xunu 2022. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1355. 
  6. 6,0 6,1 «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1350. 
  7. «VizieR Online Data Catalog: Stellar Photometry in Johnson's 11-color system (Ducati, 2002)» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 2002. 
  8. Marwan Gebran (mayu 2016). «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201528052. 
  9. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759-771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  10. Michael McElwain (10 mayu 2007). «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2):  páxs. 1556-1571. doi:10.1086/509912. 
  11. Christopher J. Corbally (ochobre 2003). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I.» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2048–2059. doi:10.1086/378365. 
  12. «Target selection for the SUNS and DEBRIS surveys for debris discs in the solar neighbourhood» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (3):  páxs. 1089-1101. abril 2010. doi:10.1111/J.1365-2966.2009.15641.X. 
  13. 13,0 13,1 Merak (SIMBAD)
  14. 14,0 14,1 14,2 Merak (Stars, Jim Kaler)
  15. Merak (The Fixed Stars)
  16. Wyatt, M. C.; Smith, R.; Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Greaves, J. S.; Beichman, C. A.; Bryden, G. (2007). «Steady State Evolution of Debris Disks around A Stars». The Astrophysical Journal 663 (1). páxs. 365-382. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007ApJ...663..365W&db_key=AST&nosetcookie=1. 


Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.